dissabte, 6 de febrer del 2010

El desertor

Jo Senyor President
li escric aquesta carta
vostè podrà llegir-la
si té temps i li plau
M'acaben d'arribar
els papers militars
me n'haig d'anar a la guerra
dimecres al més tard
Jo Senyor President
no tinc ganes d'anar-hi
no he vingut a la terra
a matar els meus semblants
No vull fer-lo enfadar
però cal que l'hi digui
he pres la decisió
me'n vaig a desertar

Després d'haver nascut
he vist morir el meu pare
els meus germans anar-se'n
tots els meus fills plorar
De tant patir la mare
és a dintre la tomba
i se'n riu de les bombes
i se'n riu dels meus cants
Estant empresonat
em van prendre la dona
em van deixar sense ànima
i sense el meu passat
De bon matí demà
clavaré un cop de porta
als nassos dels anys morts
me n'aniré a voltar

Correré pidolant
tots els camins de França
de Bretanya a Provença
diré a tothom ben alt
Negueu-vos a obeir
No hi vulgueu prendre part
No aneu a la guerra
Negueu-vos a marxar
Si cal donar la sang
doni vostè la seva
sí Senyor President
per exemplificar
Si em vol venir a l'encalç
avisi els seus gendarmes
que no duré cap arma
que em poden disparar.

Boris Vian
Traduït del francès per Tomàs Martí

(m'ha caigut a les mans un llibre... MALEÏDES LES GUERRES de Edicions 62. A vegades va bé llegir coses clares... sense artificis ni confusions)

1 comentari:

Unknown ha dit...

Llibre altament recomenable i ml interessant, el grup de poesia viva en varen fer un espectàcle amb alguns trams recitats i amb la colaboracio de la coral de sta maria ;)