temps, guerra, política, música

El temps s'emporta inexorablement la petjada de les persones que han poblat la terra. Conservem una bona pila d'idees, informació, documents i fins hi tot objectes que ens parlen de tot el que va ocórrer. I tot això ens connecta i ens inspira una sèrie de pensaments.
Avui he vist el telenotícies. Uns 22 minuts. Després he tancat la pàgina de tv3 a la carta. I he recordat el que ens va dir en certa ocasió en Gonçal Comellas assajant el Andante con Moto de la 5a de Beethoven: "Si els polítics poguessin entendre aquesta música hi hauria menys guerres al món"

Notícies des de Bravadúnia!

Aquí trucant al planeta terra... !!!!

Ja pots deixar-te endur per els silencis exultants que hi ha entre el final i el principi de cada una de les notes d'en Red Pèrill o surfejar per les ràfegues d'elegància que traspua la canya del tenor d'Al green Cherry. Tot subjectat a la arquitectura naturista d'en Nespru al baix i jo mateix als tambors.

Ja pots visitar www.bravadunia.com

Discografia elemental vol. 1

Hi han discs que molen molt. Moooooolt. D'entrada no intentaré fer una catalogació de diferents nivells de molabilitat sinó que simplement em dedicaré a citar alguns discs que valen molt la pena d'escoltar (des d'un punt de vista totalment subjectiu, clar) i intentaré mostrar alguns dels trets atractius per tal de aconseguir que per lu menys algú dels que llegiu el bloc us baixeu de l'emule l'àlbum en qüestió.

"The Best Of Chet Baker Sings"

Jo no sé bé la història del jazz... sé que en Chet no és precisament dels músics més agraïts d'escoltar en les seves èpoques més cebades... però aquest disc és una joia i una gran lliçó de senzillesa.

Tot plegat és un recull d'estàndards de Broadway (suposo no?) cantats i tocats pel trompetista en qüestió. D'entrada és especialment divertit veure amb quina impunitat es dedicaven a fer overdubs (o és que heu vist mai algú tocar la trompeta i cantar alhora) al més pur estil Rock'n'roll 4 pistes... Fins hi tot hi ha moments que es sobreposen dos pistes de trompeta casi per accident .

L'altra cosa brutal és la veu del paio. Bfff... Potser és perquè aquest àlbum fa uns quants anys que m'acompanya i ara ja s'em posa la pell de gallina cada cop que sento (o recordo) ni que sigui un segón d'aquella música. Però aquesta veu "in the face" és lo màxim. (SI ALGÚ TÉ IDEA DE QUINA MENA DE MICROS I COM ES FEIEN SERVIR PER AQUELLS ALESHORES... QUE HO DIGUI SIUSPLAU!!!).

Està clar que el disc està continuament viatjant entre la més profunda melancolia i una alegria més o menys amarga que atrapa cada una de les cançons. I està clar que no és un disc que precisament exploti els recursos expressius del jazz sinó que més aviat sembla un àlbum de pop bastant edulcorat. Tot i així no deixa de ser genial sentir la trompeta que s'escapa contínuament del tempo i que et posa l'ai al cor a cada moment. Sembla que cada una de les notes mai hagin de començar.

Els 3 discs dels Jits del Veranu

Pels que no heu tingut mai l'oportunitat de estar en contacte amb lu que serien els Jits del Veranu aquí podreu escoltar ràpidament les tres edicions d'aquests esdeveniment musical e forma de disc. Espero que us agradarà molt...

Preguntes?? deixeu el vostre comentari!!!

JITS 2005

JITS 2006

JITS 2007