quan la música no serveix per a res.

És molt difícil. Ara que, després de tants anys de pensar que un es vol dedicar a la música, tots els empresaris musicals se senten desanimats perquè el seu negoci va perdent aquella perfecció que fins ara els omplia generosament les butxaques... ara, arribem nosaltres!
Ara que ja casi ningú té interès en que els músics ens posem a produir com formiguetes sense preguntar a on van aquells discs... i sense qüestionar-nos què estem fent en vritat...

" - Que la música és l'expressió amb sense paraules del material del que està fet l'ànima...
- No! La música no és més que l'organització dels sons i els silencis en estructures que són familiars per l'oient.
- Vols dir? pues a mi més aviat em sembla que la música serveix per a poder treure els meus sentiments més profunds i transmetre'ls a la gent que m'escolta...
- Que va! Piltrafa! La música no és més que un canal de comunicació molt potent que permetrà organitzar la nova revolució social i política."

... quantes hores al bar de costat del conservatori intentant treure una conclusió. La questió era endivinar què carall era la música per intentar donar sentit a les hores que ens passàvem fent escales i paraddidles... i ara què! Ens haurem d'inventar què és la música? i Perquè serveix? i tal com van les coses... hi continuarà havent música per sempre més o millor ens dediquem a tallar gespa??

Ara és dora. Ja se sap. Som joves i ens queda molt camí per davant... i es tractaria de començar a pensar en què és el que realment volem fer amb la nostra casi única habilitat que hem treballat des de la infància fins la post adolescència... i a vere que surt. I si ens fa feliços. I si fem feliços a algú.