dimecres, 28 de maig del 2008

la tele i la mare que els va parir


  • Llegir "1984" Georg Orwell (1948)
  • Legir "Momo" Michael Ende (1973)
La veritat és que no tinc casi arguments per defensar els meus ideals... és cert! soc un desinformat. No tinc ni puta idea del què passa al món. No miro la tele.

La última vegada que ho vaig fer (crec que era un d'aquests canals nous... la sexta o la quarta o no sé quina...) vaig flipar de la quantitat de sms estúpids que puc arribar a enviar per a aconseguir que el meu mòbil fagi diverses coses estúpides com cantar, ballar o mostrar el cul de la cantanta de turno que ens afalaga amb el seu nou hit seriosament estúpid... doncs aixó. Vaig mirar la tele i vaig veure que no em semblava bé. Em vaig enfadar una mica... (mecagoenlamarequevaparirelsprogramesfastigososdela
putatelequestupiditzagranpartdelanostrasocietat!!)


No em puc creure que tothom sigui tan burro: hi ha varies explicacions que he rebut...més que explicacions excuses... oh! es que jo miro la tele per desconnectar..els programes no m'importen res... oh! es que això s'ha de veure per a poder criticar... oh! es que a la tele també fan coses interessants...l'atre dia van fer un reportatge...

No m'ho puc creure. Això és una merda. Vivim un punt de la història on la comunicació entre els humans té un potencial espectacular. Començant pel fet de que molta gent parla un idioma comú de manera que un paio de Picamoixons es pot entendre fàcilment amb un de Pekín, però també que la teva mare a qualsevol hora del dia et pot recordar (en un sms o en una trucada) que l'has de dur a comprar pinso pel gat... però també que qualsevol nàfrag internàutic pot expressar les seves opinions en un blog o fer una web o un mailing...

La cosa és... en aquest món on tohom té maneres molt diverses de interaccionar permetem i apoiem una forma de comunicació unidireccional, autoritaria totalment estúpida. La tele podria emetre coses més millors i tractar la societat amb més amor i intel·ligència.

No em queixo de que la tele sigui unidireccional i que no escolti les nostres queixes... (tinc un amic que un dia li va tirar un got de vidre amb molta mala llet... de manera que es va esmicolar pel terra del menjador... i tot i així la tele va continuar emetent estupideses sense parar). Em queixo de que la gent s'hi assegui al davant i es quedi mirant la merda que contínuament surt de les renovades TFT's i LCD's.

Hi ha moltes coses que es poden fer en lloc de mirar la tele però jo en proposo dos:
  • Llegir "1984" Georg Orwell (1948)
  • Legir "Momo" Michael Ende (1973)


La tele és una merda. I ningú fa res per canviar-la.

5 comentaris:

jordi ha dit...

traquil no estàs sol al mon. Jo casi que tampoc la miro.

Nusklingwoman ha dit...

Jo quan era petita no tenia tele i llegia Momo. Anava a jugar a la plaça i a l'hora dels dibuixos tothom plegava i marxava corrents. Jo no ho entenia, jo podia triar si volia llegir o volia posar el punt de llibre i sortir a jugar amb els amics. Ells estaven obligats a veure els dibuixos.
...llavors pensava "ells s'ho perden" i tornava a pujar a casa a llegir.
Tot era més guai.
Ara sec al sofà pel fet de seure al sofà i sempre hi ha algú que ha de mirar "a vere què fan..." i acabar mirant qualsevol merda "perquè no fan res". Sort que el gat no mira la tele.
Petonets Ildu!

siskubbi ha dit...

Hola! Sí, senyor, 1984, un gran llibre que acaba com acaba. És més fàcil veure la típica-peli-americana-on-hi-surt-el-harrison-ford-i-tot-acaba-bé, q normalment fan a la 1.
La disjuntiva és entre ignorància i coneixement, però també entre tansemenfotisme i realisme.

Maria ha dit...

Acabo de llegir "Si aix'o 'es un home", de primo Levi. Una altra alternativa a la tele molt bona!

Maria ha dit...

A veure si continues fent creixer el blog que sembla que fa uns dies que no hi afegeixes coses... jeje (n'he fixat amb les dates de les 'ultimes dates). 'Anims que t'e molt bona pinta. No el dexis;)